dimarts, 28 de febrer del 2012

Platillo d'ous amb albergínies i pernil

Recepta de la Mireia Carbó, del llibre La cuina salvavides. Totes les receptes de la Mireia estan molt ben explicades amb tota mena de detalls i passos a seguir. I aquesta a més a més porta ous, un dels meus plats favorits!!!


Ingredients:

  • 4 ous
  • 2 albergínies
  • 200 g de xampinyons
  • 8 talls de pernil salat
  • 1 gra d’all
  • Julivert
  • Oli d’oliva
  • Sal


Elaboració:


  1. Fregueu  4 cassoletes de fang o plats per a ous amb l’all pelat.
  2. Piqueu  ben menut la resta de l’all que us hagi sobrat.
  3. Renteu les albergínies i talleu-los la part verda. Col·loqueu-les en un plata amb 3 cullerades d’aigua i feu-les coure al microones (millor si estan tapades amb una d’aquelles tapes de plàstic) durant 10 minuts a màxima potència. Passat aquest temps, tombeu-les i coeu-les 5 minuts més, i així fins que siguin tendres. Sabreu quan son cuites perquè, quan les premeu una mica amb un dit (amb compte que cremen!) seran ben toves. Deixeu-les refredar una mica. Si no teniu microones, evidentment, podeu coure-les al forn.
  4. Netegeu els xampinyons i talleu-los en làmines fines.
  5. Piqueu unes quantes fulles de julivert.
  6. En una paella escalfeu un raig d’oli d’oliva, afegiu-hi l’all picat i els xampinyons amb un pessic de sal i el julivert. Saltegeu-los fins que perdin l’aigua.
  7. Peleu les albergínies i barregeu la polpa amb una mica de sal.
  8. Poseu 2 talls de pernil en cada cassoleta en forma de creu, de manera que sobresurtin per fora.
  9. Al damunt col·loqueu una capa de polpa d’albergínia i, a sobre, una de xampinyons.
  10. Trenqueu un ou al damunt dels xampinyons en cadascun dels      platillos i, amb les vores del pernil que cauen per fora del plat, tanqueu-lo com si emboliquéssiu un regal.
  11. Escalfeu el forn a 180 graus (amb l’escalfor de dalt i de baix).
  12. Quan els convidats siguin a taula, coeu les cassoletes, amb el forn ja calent, Durant uns 5 minuts. El temps de cocció dependrà de com de cuit us agradi l’ou.

2 comentaris:

  1. Molt bona pinta! I el gust ha de ser exquisit... Sí que és veritat és que la Mireia s'explica molt bé. Un petó

    ResponElimina